Manteniment, Conservació i Explotació

Va sent sabut que en el cicle vital de les construccions (projecte, construcció, manteniment i demolició), disposar d'una eina de gestió basada en criteris tècnic-econòmics i consensuada entre els tècnics de les Administracions Públiques i els especialistes en el projecte i construcció de les mateixes, permet abaratir en gran mesura els costos d'explotació.

Aquesta percepció va guanyant adeptes entre Administracions propietàries o gestores, consultors, proveïdors de tecnologia i altres professionals que, en un entorn inevitablement multidisciplinari, han de treballar de la mà en l'etapa d'explotació de les infraestructures. És de destacar, que en l'horitzó espanyol entorn de 2010 es dibuixa un panorama d'inversions en el sector de la construcció en el qual el 60% correspondria a l'explotació —reparació, reforç, rehabilitació, canvi d'ús, conservació patrimonial, etc.— i el 40% correspondria a l'obra nova, invertint-se així la tendència dels últims anys i convergint amb el que ja succeeix en països com Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia o França.

La finalitat última, per tant, és la de dotar a les diferents administracions d'una eina que li permeti prendre decisions de forma àgil i que derivi en un manteniment eficient. En aquest context queda format l'equip format per INES.

D'una banda, INES compta amb una plantilla especialitzada en el desenvolupament de projectes d'infraestructura, en el desenvolupament de sistemes de gestió d'infraestructura i en l'enginyeria d'explotació. D'altra banda, és una companyia especialitzada en el desenvolupament i integració de sistemes d'informació geogràfica i compten amb personal especialitzat i eines de programari i maquinari necessàries per abordar amb la major eficàcia els treballs.

Finalment, la seva experiència recent ha estat treballant en projectes de manteniment i gestió amb administracions públiques (ADIF , Ministeri de Foment i Ajuntaments), clients privats (CINTRA, ABERTIS, ITINERE, etc.) i organismes internacionals (UIC).

Les tasques compreses dins del manteniment, conservació i explotació poden assimilar-se a les diferents fases que són pràctica habitual en la Medicina:

Anamnesi

(historial clínic) o recopilació de les dades i història de cada obra i de les incidències que hagin sofert els seus elements en particular. En definitiva, es tracta d'analitzar els documents de projecte i de les diverses intervencions de les quals hagi estat objecte.

Anàlisi

o estudi del comportament de la infraestructura sotmesa a les accions directes o indirectes. Ha de fundar-se en l'anamnesi per representar el més fidedignament possible la realitat històrica de l'obra. A més, per raons de pragmatisme, haurà d'ajustar-se a la realitat documental disponible, això és, haurà d'existir un equilibri proporcionat entre dades i mitjans d'anàlisis, d'acord amb les finalitats perseguides.

Diagnosi

o pronunciament sobre la causa o causes que han produït els efectes percebuts. No és difícil comprendre que aquest pas és imprescindible per obrar amb criteri fundat en endavant. En efecte, un diagnòstic equivocat pot portar amb si la presa de decisions errònies, tant si es decideix intervenir com si no. Per desgràcia, la formulació d'un diagnòstic no sempre és senzilla i està subjecta a la concurrència de diversos factors, que la seva casuística pot ser molt variada. Com pot comprendre's, es fa especialment important que aquesta tasca sigui portada a efecte per un equip veritablement especialitzat i multidisciplinari. La diagnosi es basa en l'anamnesi i en l'anàlisi, i encara pot ser que exigeixi una revisió de les tasques anteriors. Per aquest motiu s'estimi molt encertada la idea d'elaborar informes on es reculli una identificació i caracterització de danys, problemes i deficiències, ja que obliguen a la formulació d'un diagnòstic preliminar sobre el qual haurà de ratificar-se —o rectificar-se— en concloure els informes d'avaluació i propostes d'actuació.

Teràpia

o proposta d'actuació concreta per solucionar els problemes detectats, reparar les zones danyades o inestables, adequar la infraestructura als seus nous usos, etc.. La seva formulació es fonamenta inexcusablement en els passos anteriors. En efecte, es tracta d'elaborar Informes d'Avaluació que continguin un estudi de les possibles propostes d'actuació, que poden passar fins i tot per la no intervenció, almenys durant un temps, si així es justifica, o desembocar en un Projecte de reparació, reforç o adequació que desenvolupi completament una determinada solució de reparació triada. No és necessari insistir en la importància que els passos previs tenen en la formulació d'una correcta mesura terapèutica.

Prognosis

o valoració apriorística de la idoneïtat de la teràpia proposada (o de l'evolució de l'estat de la explanació si la decisió va ser la de no intervenir). No ha d'oblidar-se que el seguiment del tractament aplicat permet confirmar en gran mesurada la bondat de tal teràpia i del diagnòstic previ. Així mateix, ha de tenir-se present que no sempre es pot actuar amb garantia total d'èxit i, per tant, aquesta fase de seguiment posterior dóna un rendiment gens menyspreable en termes d'aprenentatge pel successiu. Des d'aquest punt de vista, l'experiència registrada haurà de formar part de la història clínica (anamnesi) de l'obra en qüestió. No sembla lògic, per descomptat, aplicar els mateixos tractaments del passat si l'experiència no ha estat satisfactòria.

Descrit el procés complet de les activitats que han de desenvolupar-se a través del símil de la Medicina, i començant pel final, el seguiment de la idoneïtat dels tractaments aplicats comporta, al llarg del temps, la necessitat d'observar i jutjar si el resultat és o no correcte sobre la base d'uns criteris qualitatius i quantitatius amb els quals ha d'explicar la Propietat o l'equip tècnic en què aquesta delegui.